Tipus de curs: Taller monogràfic
Calendari: Tot l'any
Calendari: Tot l'any
Durada: 3:30-4 hores
Preu: 50€
Hora: dissabtes 10:00
Què és:
Sempre que es pensa en l'origen de la pasta recordem a Marco Polo, els seus viatges a la Xina i que ell fou qui introduí aquesta preparació per tot occident l'any 1295. Però això, no només no és cert, sinó que és una llegenda relativament moderna. Deixant de banda que els seus viatges a la Xina foren realment incursions desde Mongòlia, on realment comerciava la familia Polo, i que no hi ha massa documents oficials en aquests països que acreditin molts dels fets que relatava Marco en els seus escrits, se sap que a finals dels anys trenta hi havia una publicació nord-americana que, amb la connivència d'unes institucions compromeses en donar sortida a la gran producció de blat d'Estats Units, difonia romàntiques històries per intentar promocionar el consum de la pasta de manera més generalitzada, ja que, fins aquells moments, estava reduït a les comunitats d'immigrants i als italians de les "little italy" que hi havia repartides per tot el país. Una pel·lícula amb Gary Cooper com a protagonista, "The Adventures of Marco Polo" (1938), va acabar d'afavorir que arrelés aquesta idea en l'opinió pública. En canvi, moltes són les referències escrites que tenim del consum de pasta a tot el mediterrani de molt abans de l'era cristiana i més tard, entre els segles XI i XIII i en llatí, en forma de cròniques o cartes, on es menciona la pasta en general i d'altres de tan conegudes com els vermicelli o els macarrons.
Quant als seus orígens al mediterrani, a l'antiga Grècia, està documentada la presència i consum de "laganon", que era una mena de peça estreta de pasta fresca. La mateixa a la qual es feia referència per filòsofs llatins, del S-IV abans de Crist, anomenades "Laganum" i que avui dia tindria la seva equivalència en la "Lasagna" italiana. Els grecs també feien una forma de pasta molt simple, com un fideu, que anomenaven "itria", que, a diferència de la resta de l'Europa mediterrània, va arribar a casa nostre no directament de la mà dels grecs, sinó a través dels àrabs que van estendre el seu ús, a mesura que conquerien els territoris, amb el nom de "litryah". Aquests fideus, que no eren frescos com a la resta d'Europa sinó curts i secs perquè era la manera més fàcil de transportar-los en viatges llargs, eren d'ús molt comú i al principi se'ls coneixia en català com a "alatria" però més tard s'anomenaren "fideus", mot que també ve del terme àrab "fada". Experts internacionals, com Colman Andrews, defineixen els fideus, concretament, com "la pasta catalana" perquè en 1429 se'n té la primera constància escrita d'aquest mot en català. L'any 1520 apareix una recepta de fideus en el llibre del Coch i no és fins 70 anys més tard que es pot documentar la primera referència dels "fedelini" a Itàlia, mot derivat també de la paraula "fada". Tot i que a l'orient la preparació d'aquest aliment també té una trajectòria mil·lenària, la pasta, d'una forma o d'altre, ja era molt estesa per la mediterrània quan Marco Polo va tornar de la seva estada a Mongòlia.
Que fem a l'escola:
Com ho fem:
Els grups de les classes son molt reduïts, de manera que puguem donar-te una atenció tan personalitzada com necessitis i, al mateix temps, crear un ambient agradable i acollidor. Per a nosaltres es molt important que aprenguis de principi a fi tot el procés de cada elaboració. Mirar com cuina el professor o participar en una part de la recepta és didàctic, però per a nosaltres no és suficient. Volem que t'impliquis des del primer moment perquè pensem que aprendràs bé a cuinar si cuines per aprendre. El nostre objectiu és que quan acabis la classe no només hagis après a cuinar la recepta, sinó que, en acabar, sentis que per a tu ha estat una experiència enriquidora i gratificant. Per aquest motiu, cada alumne disposa del seu lloc de treball, els seus estris i els seus ingredients. En finalitzar la classe, podràs provar el que has après a cuinar o be t'ho podràs endur a casa.
Que porto a la classe?
Només necessites venir amb ganes d'aprendre i de gaudir de la cuina. La resta, els estris, l'equip, els materials i els ingredients que faràs servir, són proporcionats per l'escola.
I en acabar?
En finalitzar la classe, tots els alumnes rebreu una invitació que us donarà accés al Forum de l'escola. Hi trobaràs les receptes que has après a classe per a que puguis consultar-les. Allà, els alumnes i ex-alumnes, podreu exposar les vostres dubtes, contrastar-les amb d'altres companys i d'aquesta manera, l'escola, pot canalitzar les respostes de manera que siguin d'utilitat a tothom.
Quant als seus orígens al mediterrani, a l'antiga Grècia, està documentada la presència i consum de "laganon", que era una mena de peça estreta de pasta fresca. La mateixa a la qual es feia referència per filòsofs llatins, del S-IV abans de Crist, anomenades "Laganum" i que avui dia tindria la seva equivalència en la "Lasagna" italiana. Els grecs també feien una forma de pasta molt simple, com un fideu, que anomenaven "itria", que, a diferència de la resta de l'Europa mediterrània, va arribar a casa nostre no directament de la mà dels grecs, sinó a través dels àrabs que van estendre el seu ús, a mesura que conquerien els territoris, amb el nom de "litryah". Aquests fideus, que no eren frescos com a la resta d'Europa sinó curts i secs perquè era la manera més fàcil de transportar-los en viatges llargs, eren d'ús molt comú i al principi se'ls coneixia en català com a "alatria" però més tard s'anomenaren "fideus", mot que també ve del terme àrab "fada". Experts internacionals, com Colman Andrews, defineixen els fideus, concretament, com "la pasta catalana" perquè en 1429 se'n té la primera constància escrita d'aquest mot en català. L'any 1520 apareix una recepta de fideus en el llibre del Coch i no és fins 70 anys més tard que es pot documentar la primera referència dels "fedelini" a Itàlia, mot derivat també de la paraula "fada". Tot i que a l'orient la preparació d'aquest aliment també té una trajectòria mil·lenària, la pasta, d'una forma o d'altre, ja era molt estesa per la mediterrània quan Marco Polo va tornar de la seva estada a Mongòlia.
Que fem a l'escola:
En aquesta classe, et sorprendràs de veure que fer la pasta a casa és molt senzill i més ràpid del que sembla i, com tot el fet a casa, un altre món. Aprendràs a fer pasta fresca, molt gustosa i amb cos, llesta per a que només la combinis amb la teva salsa preferida. Et familiaritzaràs amb els tipus de farines més indicades, les proporcions d'ingredients, el procediment de coloració i aromatització i la tècnica d'amassat, per a preparar la pasta fresca com han fet les mestresses de casa italianes tota la vida. Un cop preparada, t'ensenyarem a estirar la pasta (tirare la sfoglia ) i a com tallar-la de la manera més adequada a la preparació que vulguis fer. Ho faràs a mà, de la manera tradicional, però també aprendràs com es fa a màquina, perquè es molt senzill, econòmic i pràctic, utilitzar una maquineta d'estirar i tallar pasta. Aprendràs a formar un quants tipus de pasta diferent i la manera més correcte de conservar-la, i de passada, com aprofitar els retalls preparant uns deliciosos maltaglio!
Es faran de 4 a 8 tipus de pasta, en funció del ritme de la classe. La pasta farcida forma part d'un taller més avançat que es podrà fer en propers tallers.
Es faran de 4 a 8 tipus de pasta, en funció del ritme de la classe. La pasta farcida forma part d'un taller més avançat que es podrà fer en propers tallers.
Els grups de les classes son molt reduïts, de manera que puguem donar-te una atenció tan personalitzada com necessitis i, al mateix temps, crear un ambient agradable i acollidor. Per a nosaltres es molt important que aprenguis de principi a fi tot el procés de cada elaboració. Mirar com cuina el professor o participar en una part de la recepta és didàctic, però per a nosaltres no és suficient. Volem que t'impliquis des del primer moment perquè pensem que aprendràs bé a cuinar si cuines per aprendre. El nostre objectiu és que quan acabis la classe no només hagis après a cuinar la recepta, sinó que, en acabar, sentis que per a tu ha estat una experiència enriquidora i gratificant. Per aquest motiu, cada alumne disposa del seu lloc de treball, els seus estris i els seus ingredients. En finalitzar la classe, podràs provar el que has après a cuinar o be t'ho podràs endur a casa.
Que porto a la classe?
Només necessites venir amb ganes d'aprendre i de gaudir de la cuina. La resta, els estris, l'equip, els materials i els ingredients que faràs servir, són proporcionats per l'escola.
I en acabar?
En finalitzar la classe, tots els alumnes rebreu una invitació que us donarà accés al Forum de l'escola. Hi trobaràs les receptes que has après a classe per a que puguis consultar-les. Allà, els alumnes i ex-alumnes, podreu exposar les vostres dubtes, contrastar-les amb d'altres companys i d'aquesta manera, l'escola, pot canalitzar les respostes de manera que siguin d'utilitat a tothom.
CURS 2016/17
MÉS TALLERS MONOGRÀFICS
JOVES I PETITS CUINERS
SABER-NE MÉS
